ECONOMIA REVOLUCIONARIA

ECONOMIA

                 Cal superar el concepte econòmic que el producte del treball sorgeix del producte brut a manufacturar . Vullc dir que el treball no es un temps que naixca del temps computat del temps dedicat a manufacturar el producte que és l’únic que te valor econòmic en si mateix.

                 Hem de passar del concepte del temps del treball obtingut del producte al concepte que el treball en si mateix te valor econòmic. El treball es un temps socioeconòmic que te valor econòmic en si mateix separat del valor del producte a manufacturar. Podem dir que el temps del treball es un temps dedicat exclusivament a obtindre un valor econòmic ; així doncs, el temps del treball te valor econòmic en si mateix i ha de separar-se del valor del producte a manufacturar. Així, el cost del treball es redueix al cost de la  seguretat social . L’empresari només ha de pagar la pensió, l’atur, la seguretat social del temps del treball ocupat en la manufactura de producte . Podem dir que el cost laboral consumeix la part del producte manufacturat que ha de destinar-se a pagar el cost socioeconòmic del treball.

                Acceptar aquesta definició del temps destinat al treball suposa una revolució econòmica . La principal es que es podrà pagar les 35 hores laborals com a sou base superior a l’actual perquè així podrem garantir la màxima ocupació laboral on la relació ingressos i temps mínim de treball rentable estiga garantit constitucionalment o foralment amb la fi de garantir el treball . El que implica aquesta revolució econòmica es que el sou mínim , les 35 hores laborals, tinguen suficient nivell d’ingressos per a garantir la coexistència social: major dedicació a la família, mes oci, ..... el concepte que estem aplicant al dret laboral del treballador es el concepte de lleure dedicat a la família( valors socials superiors) , oci major temps del treballador a l’oci ( altres activitats dedicades al desenvolupament emocional, psicofísic i psicològic del treballador ) .

               El temps dedicat al treball ha d’estar legislat en el dret laboral com el salari base i alhora el sou mínim de 35 hores setmanals garantit constitucionalment o foralment. Suposa pujar el valor del sou mínim per tal de garantir un major nivell d’ocupació laboral. Si abans el sou mínim era de 250 €cal pujar-lo a un mínim de 340 €. El pagament dels costos laborals permetrà majors ingressos en la seguretat social . L’augment dels  diners dedicats a pensions i a l’atur permetrà unes pensions de major quantitat i unes prestacions d’atur superiors.

             Aquesta revolució econòmica basada en la variació del concepte del valor econòmic del temps dedicat al treball separat del valor del producte a manufacturar; permetrà millorar l’economia destinada a l’estat del benestar (pensions, atur, seguretat social, salut, beques, educació millor i accés dels treballadors a l’educació i salut privades) .

             El cost laboral pujarà per garantir les pensions i l’accés. Si abans el cost de la seguretat social era de 50€ per treballador  ara pujarà a 100 € . Aquests 100 € serà el cost laboral mensual de cada treballador de l’empresa. Això significa que l’empresari haurà de presentar a hisenda la nomina mensual del treballador i aquesta donarà ordre al banc central de cada estat que faça l’ingrés proporcional al més laboral . El treballador només haurà de pagar els impostos estatals. Cada país decidirà quins impostos ha de pagar cada treballador.

              L’augment del sou pot tindre dos conceptes de pujada :

-          La inflació com a base impositiva anual del sou anual.

-          L’augment del P.I.B, si es inferior a zero , només s’estancarà o el que es millor explicat si la caiguda del P.I.B es de 1,7 % , no hi haurà una resta de sou base , sino que el sou sofrirà un estancament i una pujada del 0%.

-          L’altre concepte de variació del salari pot ser l’augment de l’inflació + - la variació del P.I.B . Si l’inflació puja un 2.2% - 1,7% l’augment del sou seria de +0,5%; si l’inflació fora del 3,1% - 0,3 % de P.I.B la pujada del sou seria del + 2,8% .

                 Cada país ha de decidir quin criteri ha d’usar per variar el sou mínim amb acords amb els sindicats i la patronal. Aquests acords han de plasmar-s’hi amb lleis a la constitució de cada país. Els acords internacionals possibilitaran que es puga acceptar un acord general per modificar el dret laboral internacional.

                  Acceptar que el temps del treball te valor econòmic en si mateix suposarà una revolució econòmica i la fi del conflicte sindical , ja que es podran pagar les hores extres sense cap problema , sinó s’inclou una pujada del cost laboral a partir de la primera hora extra . Això ja son acords intersindicals i patronal i on cada estat te el poder intervenir sense llimits. L’augment del cost laboral per cada hora extra pot ser de 1,5 € . Això implica que l’empresari pagarà 1,5 € per cada hora extra com a cost laboral , malgrat que el treballador reba 12 € per cada hora extra   que serà pagat pel banc central de cada país.

                   Cal pensar que el treball es un temps exclusivament dedicat a obtenir un valor econòmic final. Així doncs, cal passar de veure el treball com una carrega impositiva sobre l’empresari a ser només un cost de seguretat social de cada treballador. Això suposarà un augment del sou a curt termini . Primer serà les 35 hores setmanals  i després serà una negociació entre govern , sindicats i patronal alhora de fixar el sou perquè aquests tinga el valor just . En països com Alemanya suposarà un augment del salari a curt termini de 50.000 € a 70.000 € pel nivell de desenvolupament del país. Podria aplicar-s’hi  conceptes com nivell industrial, nivell educatiu, nivell de salut i nivell .... fins arribar a una base que el mes segur que siga la tercera variant exposada anteriorment : sumar l’inflació a l’augment del P.I.B. Imagine que eixa serà l’elegida pel govern, la patronal i els sindicats.

                     Serà una revolució social l’aplicació d’aquest concepte econòmic  que aportara justícia social i desenvolupament general. Es possible que hi haja frau o que la relació de costos laborals + valor econòmic del producte siga inferior al valor econòmic del salari del treballador. El que vullc dir es que hi haurà negocis que no tinguen  valor econòmic superior al salari del treballador . Seria necessari que els autònoms reberen un salari mínim del banc central de cada país per crear una empresa. El salari mínim professional.   Te estalvies el cost de pagar el sou del treballador , però aquest guanya mes en relació al valor final del negoci empresarial.  On més es donarà el resultat positiu seran en les grans empreses on s’estalviaran pagar els salaris dels treballadors i això pot ser milions de € a l’any. En empreses mitjanes de 50 treballadors es notarà la revolució econòmica de considerar el treball com a temps exclusiu per obtenir valor econòmic com un salvavides, perquè els seus productes seran competitius , ja que el cost laboral es reduiria i la diferència entre països occidentals i països emergents desapareixeria, ja que el cost laboral es reduiria a favor dels països occidentals. En el cas de Xina es realitzaria una crisi en primer moment en desaparèixer la diferència salarial entre Xina i els països occidentals , però a la llarga es crearia un mercat interior que seria a la llarga el mercat global amb milions de consumidors. Xina deixaria de ser el país dels baixos costos laborals , per ser el gran mercat global. Si abans era la gran fabrica mundial en el futur serà el gran mercat global on totes les empreses voldran tenir una sucursal per poder vendré en el mercat xinès . Es produiria una inversió de ser la fabrica mundial a ser el mercat on totes les empreses volen vendre i exportar. La tecnologia occidental seria el futur . Moltes empreses deixarien de fabricar en Xina per reinstal.lar-s’hi en el món occidental en un primer moment , però a la llarga l’augment del mercat xinès tornaria a produir un nova fase d’instal.lació d’empreses a Xina per tenir accés directe al mercat xinès.

                A mitjant termini es produiria una revolució social als països emergents , ja que els seus salari baixos , ja no serien una atracció i molts productes es tornarien a fabricar als països occidentals, però a la llarga països com la India, Vietnam, Indonesia serien atractius pel volum dels seus mercats interiors . Això faria que les empreses occidentals tornarien a instal.lar-s’hi per tenir accés al seu mercat interior de forma directa generant nous llocs de treball  i nova revolució econòmica , ja que a la llarga augmentarien els salaris i el volum de mercat interior seria mes accessible als productes occidentals.

                   A mitjant termini augmentaria el valor dels productes i s’acabaria amb el malpagament dels productes per a ser competitius. S’estableria per llei que un producte no pot valdre per davall del seu cost de fabricació . En l’agricultura seria necessari augmentar el valor dels productes per llei per garantir el futur del mercat agrícola i el futur de les plantacions i sobretot el futur del camp i dels pobles rurals; la qual cosa feria que augmentara el nivell de renta en els pobles rurals al garantir el mercat el valor i rentabilitat dels productes el.laborats al camp.

Etat

Vista general