ECONOMIA REVOLUCIONARIA

L’ESTAT DEL BENESTAR

              La revolució econòmica que suposa l’acceptació del concepte econòmic de que el cost del treball està separat del valor del producte brut i manufacturat i que el versemblant cost del treball és la seguretat social del treballador ; es manifestarà en la viabilitat de l’estar del benestar  com a primera conseqüència lògica de l’acceptació d’aquesta ideia econòmica revolucionària .

             El cost global de l’educació i de la sanitat seria viable econòmicament a l’estalviar-se l’estat milers de milions en el cost dels sous dels funcionaris de l’administració estatal de cada país. Aquest estalvi podria desviar-se a noves inversions o bé , a garantir el futur de l’educació pública i de la sanitat pública. Estem parlant del futur socioeconòmic dels països occidentals amb l’aplicació de la meua ideia econòmica revolucionària. Sense l’aplicació d’aquesta ideia no hi ha futur socioeconòmic que garantisca el futur  de l’estat del benestar en els països occidentals. És urgent que la O.I.T modifique els seus criteris sobre el cost del treball i promoga l’acceptació de la meua ideia econòmica revolucionaria pels seus països membres. Cal pensar que estem parlant del futur de tothom i que aquesta visió econòmica revolucionaria salvarà el futur de tots els països occidentals i també en una segona fase els països emergents que ja no podran basar el seu desenvolupament en els baixos costos laborals . El seu futur depèn que hi haja una reacció positiva vers la meua ideia econòmica revolucionaria i que els estats prenguen la decisió d’implantar-la-hi arreu del mon. És necessari de la unió Europea siga capdavantera en l’aplicació d’aquest nou concepte econòmic que garantirà , fins i tot , el pagament del deute públic , al poder desviar milers de milions cap al seu pagament . Seria possible el nivell de  baix nivell d’endeutament ; el 3% de deute; en aquests moments de crisi de deute públic i de elevada prima de risc i baixada de consideració de viabilitat econòmica dels països occidentals per les empreses  de rentin. El mes important es que amb la meua ideia es garantiria el pagament de les pensions futures i no caldria augmentar els anys de jubilació als 67 anys. La gent podria jubilar-se entre els 60 i 65 anys .  Es podria augmentar en aquells països amb dèficit en la seguretat social el cost laboral , que es en la meua visió de l’economia la seguretat social . Si en un país es paga 500 € de seguretat social podria incrementar-se a 700 € per garantir el pagament de les pensions.  En els EEUU podria passar que l’estat Nortamericà obligarà als treballadors a pagar uns plans o fonts de pensions i la seua assegurança mèdica per tal d’estalviar costos a les  empreses nortamericanes i així ser mes competitives. El cost de la seguretat social d’una empresa nortamericana podria ser de 200 €. Aquest baix cost feria possible que Nortamèrica tinguera millors condicions de productivitat que Europa o fins i tot la nova Xina que es veurien obligades a ser  mes competitives tecnològicament.  Europa sobreviuria a la competivitat  Nortamericana ; ja que el millor nivell de vida europeu pujaria perquè no hauria de patir la competència dels països emergents. Un nou futur  per a Europa s’obriria aplicant el nou concepte econòmic que jo propose . Es podria pujar a 1000€ el salari mínim interprofessional que cobrarien els autònoms per crear una empresa . Un autònom cobraria aquests 1000€ a Europa mentre justificarà vida econòmica a Hisenda. Milers d’autonoms  a Europa podrien mantindré el seu negoci mentre tingueren ingressos i pagaren a la seguretat social. En el moment que deixaren de pagar a la seguretat social , deixarien de cobrar el salari mínim interprofessional.    A Xina el problema seria com reconvertir una economia de baixos salaris en una economia que seria el gran mercat global junt a la INdia, Indonèsia,.....  Xina hauria d’invertir en una millor qualitat de vida dels seus treballadors i ciutadans. Els 3500€ que guanyaria un treballador xinès a l’any hauria d’augmentar amb l’incorporació de conceptes europeus en el sistema laboral xinès. La única salvació de Xina si s’acceptara mundialment les meues ideies estaria en una readaptació a mitjan termini del concepte d’economia de baixos salaris i pèssimes condicions laborals ( atur, pensions, sanitat, educació,...) pel concepte econòmic de que Xina es el gran mercat global i acceptar que el futur de xina es la classe mitjana posseïdora d’un bon nivell de vida . Per a aconseguir aquest nivell de vida s’hauria d’aplicar únicament la pujada del P.I.B en els sous de cada treballador xinès . No valdria acceptar una pujada de sous artificials que només es possible a Occident o Japó perquè tenen un alt nivell de vida . S’hauria de començar per un pagament de 3.500 € per les empreses xines per que hi haguera tot un negoci de assegurances mèdiques , la possibilitat d’unes pensions mínimes que hauria de pagar l’estat xinès exigint als empresaris l’esforç de pagar la seguretat social igual al sou actual. Passaríem d’uns sous baixos al principi d’una seguretat social xinesa mínima. Xina seria el gran mercat de les assegurances mèdiques i el principi del naixement d’una població jubilada xinesa amb garanties de cobrar una pensió mínima. Ací es on Xina obreria un gran mercat global preparant una classe mitjana que tindria garantida l’atur i les pensions i una assistència sanitària de progressiva millora de qualitat global. Xina hauria d’invertir en tecnologia perquè els seus baixos costos ja no serien una atractiu . Hauria de pujar la qualitat dels seus productes per crear un mercat xinès de garanties de  creixement amb  consum racional. L’estat xinès hauria d’invertir en infraestructures  i en qualitat de vida de  milions de treballadors xinesos. En un principi Xina estaria desestructurada econòmicament . Es veuria abocada a una crisi de sistema econòmic que hauria de reconvertir en al menys una dècada per reactivar-se de nou quan es convertirà en el mercat global que tornaria atractiva la inversió en Xina. La mala qualitat dels productes hauria de ser soterrada per a sempre. Xina hauria d’invertir en qualitat , ja que per preu deixaria de ser competitiva.  La racionalitat econòmica tornaria a la realitat econòmica mundial. Augmentarien els preus dels productes perquè a Occident pujarien els sous i augmentaria el consum. Podria passar que Països com Corea tornarien a ser competitius perquè podria garantir-se un millor de vida dels seus ciutadans. L’augment de nivell de vida a Corea no seria un problema de competivitat , sino la base d’un mercat global emergent . La bogeria dels baixos costos a tota mida desapareixeria per inviabilitat econòmica. Fora absurde vendre per davall de costos de producció per arramassar tot el mercat , s’imposaria la tecnologia , el bon afer i sobretot la consciència de que el que valdria per al futur de Corea seria el de convertir-se en un mercat global a base d’augmentar el nivell de vida dels seus ciutadans.

                 El nivell de l’estat de benestar pujaria substancialment . HI hauria mes ingressos per a la seguretat social que faria viable el pagament de la sanitat, l’atur i les pensions. Les empreses europees serien competitives amb el seu nivell tecnològic i productiu. Països com França garantirien el nivell de qualitat de vida dels seus ciutadans. Els sous a França passarien de 35.000 € a 45.000€ . El nivell de consum pujaria i la taxa d’atur minvaria perquè les empreses franceses augmentarien el seu nivell de contratació . Tal vegada l’atur baixaria a nivells del 3% o 5% . En països com Italia es reactivaria l’economia . En  aquest país mediterrani les seues empreses es ferien mes competitives i el  nivell d’endeutament baixaria perquè l’estat italià tindria superàvit. Els Països Catalans podrien eixir de la crisi i el País Valencià tornaria a ser competitiu i productiu. La industria valenciana  es reactivaria i eixirien nous empresaris , ja que la competència xinesa i dels països emergents minvaria i seria possible crear empreses viables. A les encara sobreviuen serien mes competitives i augmentarien les seues vendes a mitjan termini.

              L’estat de benestar seria viable a tot Europa des d’Alemanya fins a Xipre. Països com Alemanya augmentarien els seus nivells de qualitat de vida. Si ara amb la competència xinesa , ja es viable, sense la competència de Xina . Alemanya seria uns dels estats  mes afavorits per l’aplicació dels meus conceptes de economia revolucionaria . L’atur en Alemanya baixaria al 2% o 3% . Es convertiria en un país sense atur.

             Un altre país que viuria una revolució econòmica amb l’aplicació de les meues ideies econòmiques seria Brasil. Avançaria a Alemanya i Japó en P.I.B , i seria possible una revolució de nivell de benestar. Seria dels països amb mes potencial de pujada socioeconòmica del mon.

             Hem de comprendre el que significa la viabilitat de l’estat de benestar  a la si de la unió europea . Els pressupostos dels estats tindrien super hàbit o al menys tindrien un dèficit menor del 3% si s’aplicaren teories socioeconòmiques d’esquerra.

             Les meues ideies econòmiques és la salvació d’Europa i del mon occidental restant . Altres països beneficiats serien Brasil, Korea,......  Els PAÏSOS CATALANS  tindrien futur i així una potencial secessió de Catalunya seria viable a tots els nivells perquè La Generalitat de Catalunya podria pagar nomines, pensions, aturs,..... i tot el nivell de benestar dels catalans. La meua ideia econòmica revolucionaria feria possible la secessió i la creació d’un estat català a Europa.      

Vista general