ECONOMIA REVOLUCIONARIA

AVANTAGES PER ALS CIUTADANS

                  La revolució econòmica que suposa l’aplicació en el dret laboral del meu concepte sobre el valor econòmic del treball aporta moltíssims avantatges. Un dels avantatges es que la realitat sindical canviaria. La negociació sindical amb la patronal consistiria en acceptar un model de regulació de la revisió anual dels sous. El treballador podria fer totes les extres que vullguera fer o que foren necessàries . L’avantatge seria que l’augment salarial es feria en relació a l’inflació + el creixement del pib. Les hores extres nocturnes es pagarien sense cap problema sindical ni laboral . L’ Empresari no estaria oposant-se a cap pujada salarial anual , ja que aquesta es feria automàticament aplicant la suma del creixement del pib i de la inflació. Si la pujada de l’inflació fora superior a un 10% es congelaria la pujada a un 10% i si la suma d’inflació + decreixement del pib  fora negativa es congelaria els sous durant el temps que aquesta suma fora  negativa.  Això significaria que els sous en inflacions baixes i creixement del pib  sempre anirien a favor del treballador. En la negociació sindical el que es debatria fora l’aportació dels empresaris a la seguretat social per garantir el pagament de les prestacions d’atur i de pensions contributives; o be; en el cas Nord-americà la negociació sindical en crear garanties de cobraments d’assegurances mèdiques i de fonts de pensions + la garantia de rebre una prestació d’atur  que serien en quantitat de cost laboral els 200$ o 3500$ anuals que hauria de pagar l’empresa a l’estat nord-americà en impostos a la seguretat social. Aquests impostos de la seguretat social serien la garantia de pagament si el cost de la malaltia superava

la cobertura de l’assegurança contractada pel treballador . L’empresari seria l’aval del seu treballador mentre tinguera contracte laboral amb aquella empresa.   

               El ciutadà veuria com el seu sou augmentaria anualment sense cap problema per part de l’empresa que si fora europea , l’única preocupació seria la quantitat d’impostos a pagar per garantir el pagament de les pensions, l’atur, la sanitat ... això cada país ha de negociar amb els sindicats i la patronal la quantitat a pagar . l’aplicació de la concepció de que el treball es un temps exclusiu de dedicació a obtenir recursos econòmics i que el cost laboral real es la seguretat social i no el sou del treballador. En la nòmina s’especificaria el I.R.P.F o els impostos a pagar en cada país pels ciutadans. Els diners sorgirien del banc central de cada país amb l’aval de la confirmació de la hisenda de cada país que certificaria amb la nòmina presentada per l’empresari cada més . Això suposa una transformació de les estructures estatals per garantir que el sou especificat en la nomina presentada per l’empresari a hisenda fora ingressat a finals de mes cada mes de l’any . Això significaria que el salari mínim de 35 hores serviria de base per fer de les 7 hores setmanals la jornada base a partir de les quals cobrar hores extres. S’augmentarien el preu de les hores per fer equivaldre les 40 hores a les 35 hores laborals com a base salarial dels treballadors de qualsevol empresa fora multinacional o mitjana. En cas de petita o d’autònom el banc central i hisenda li pagarien els 1000€   

               De salari mínim interprofessional a tota Europa, Nord-Amèrica , Japó.... si l’empresari petit tinguera un treballador , el cost laboral del qual parlem seria la seguretat social . El treballador podria cobrar 1.200 € de salari base de 35 hores a partir de les quals cobraria hores extres . La quantitat a pagar per les hores extres estaria en el conveni del sector laboral-empresarial . Els gran beneficiats serien les empreses agrícoles com les cooperatives i altres que podrien pagar les hores extres als seus treballadors sense cap de problema de gestió de l’empresa . Sobretot aquestes empreses es beneficiarien de l’obligatorietat de pagar el producte agrícola a preus estables per quantitat mínima de cost . Un producte agrícola no pot valdre per davall de seu cost de producció, si cal augmentar preus , cal començar pels productes agrícoles per garantir la viabilitat de les seues plantacions . Mes val pagar un 1€ mes per quilo als productes agrícoles per garantir el futur de la vida dels pobles agrícoles. Es quelcom bàsic i que hauria de ser negociat a alt nivell per garantir el futur de nacions agrícoles del segon i tercer mon  i de ciutadans dels països occidentals que preferiran pagar un 1€ mes a veure la inviabilitat de produccions d’hivernacles. Amb la meua ideia sobre l’economia ja no cal pagar sous ridículs al camp perquè els productes agrícoles pujarien de preu i serien rentables les plantacions-hivernacle . El sou seria el mateix 1200€ de salari mínim  de 35 hores +mes hores extres . El debat estaria en si l’empresari ha de pagar el mínim a la seguretat social si els treballadors agrícoles s’haurien de pagar el cupó de seguretat social. Aquest seria el debat real  si regim general o autònom   . Jo haig estat treballador agrícola i se el que significa poder cobrar en el futur hores extres i treballar mínimament 35 hores setmanals cobrant com a mínim 1200 € . Aquests treballs es transformarien en treballs durs que val la pena fer, per la quantitat de diners a guanyar . Ho de pensar que els problemes que ha hagut entre treballadors agrícoles francesos i espanyols per la diferència de preu dels productes s’acabaria . Començaria una altra competició: la qualitat dels productes. L’augment dels preus agrícoles pujaria el nivell de vida de la població agrícola europea. Es podria pagar 15€ l’extra en el sector agrícola que veuria revaloritzat  el seu nivell de vida , gracies a acceptar que l’agricultura es un sector base de qualsevol societat. Aquest augment seria possible per l’augment del valor del producte agrícola. Gent com jo que a treballat a empreses agrícoles podríem guanyar en el futur gràcies a l’aplicació internacional del meu concepte de diferenciació del cost laboral del producte a manufacturar  vora 2000€ o 3000€ per mes de temporada agrícola. L’economia europea , Nord-americana, japonesa podria activar-se gràcies a valorar el mon agrícola. Es produiria una revolució agrícola tant en el mon desenvolupat com en el sots-desenvolupat. Desapareixeria la productivitat basada en baixos costos laborals. El cotó-en-pel valdria el que hauria de valdre realment , però la diferència es que els baixos salaris de Bangla Desh o la Índia ja no serien una raó d’explotació humana. El producte tindria valor i es pagaria la seua qualitat que fins ara no s’ha pagat. El problema a Bangla Desh és el cost laboral. L’empresari pagaria el mínim  de seguretat social i això no seria un avantatge alhora de vendre el seu producte , sino un problema nacional que no garanteix el cobrament de pensions dignes, ni de prestacions d’atur ni nivell adient de sanitat. El preu del cotó-en-pel seria un preu just relacionat directament amb la seua qualitat i no basat en els baixos costos laborals del país. Els avantatges de l’explotació humana desapareixeria en una dècada del mon socioeconòmic.  L’empresa H&M sueca pagaria el cost real dels productes manufacturats i deixaria de fabricar en Bangla Desh pels seus baixos costos laborals. Hauria de reconvertir la industria tèxtil de  Bangla Desh sota condicions de qualitat de fabricació no de baixos costos laborals. Bangla Desh hauria de fabricar productes de qualitat. Els baixos costos laborals només servirien per tenir un baix nivell de qualitat de vida i una infrautilització del potencial de mercat global que seria Bangla Desh en el futur a l’igual que Xina, Índia i altres països emergents o sots-desenvolupats.

                     No és només aplicar la ideia o el concepte de cost laboral-seguretat social-treballador  és necessari aplicar altres variables econòmiques com l’augment del preu dels productes agrícoles per tal de garantir el futur de milions de sers humans que malgrat tot el desenvolupament dels països occidentals depenen de les manufactures de productes del sector agrícola.

                   La primera conseqüència  de l’aplicació internacional del concepte de treball proposat ací  seria la desaparició en una dècada de l’explotació infantil i humana dels països sots-desenvolupats . Ja no tindria cap raó de ser en el mon futur . Els baixos costos laborals deixarien de ser un atractiu socioeconòmic i desapareixeria les empreses en el mon sots –desenvolupat, ja que el mateix producte es podria manufacturar a Europa i Nord-Amèrica. La industria tèxtil catalana i valenciana tindrien futur en menys d’una dècada d’aplicació de les meues ideies sobre el concepte de treball i de costos laborals. La industria tèxtil als Països Catalans renaixeria després de dècades al llímit de la desaparició. Es tornaria mes rentable , ja que els costos laborals a la Unió Europea signifiquen qualitat de vida dels treballadors i mercat de consum al tenir renta per càpita on basar un mercat de consum de productes de qualitat i no de baix preu a costa de sous i de qualitat de producte mal pagada . Suposarà una reactivació econòmica l’aplicació de sous pagats per hisenda i banc central de cada estat als treballadors fruit del pagament del veritable cost laboral: la seguretat social; per part de l’empresari . Cada mes l’empresari  presentarà nomines a Hisenda que informarà al banc central del còmput a percebre per cada treballador mensualment després de comprovar L'INGRÉS del cost laboral mensual a la seguretat social de cada estat.

Vista general