ECONOMIA REVOLUCIONARIA

POLITICA : JUSTÍCIA I DESIGUALTAT

              La desigualtat serà la realitat negativa que aviat minvarà en el món . Es cercarà la justícia social perquè hi haurà una mútua compressió entre empresaris i treballadors. L’estabilitat social serà possible gracies a les meues teories econòmiques  que s’implantaran arreu del món portant justícia social. Una de les primeres conseqüències serà l’aplicació d’un sou just que farà possible la creació de mercats plenament desenvolupats . hi haurà mes consum , però serà un consum racional, conscient dels límits del desenvolupament sostenibles de les economies. El fet de pujar els preus de les matèries primes de l’alimentació portarà justícia econòmica arreu del món. Un prest just que garantisca el futur de les plantacions d’aliments possibilitarà un desenvolupament del camp i portarà vida sostenible a les poblacions agrícoles. L’altra matèria que hauria de pujar el preu es el gas i el petroli . Aquestes dues matèries a soles poden garantir el futur desenvolupament de mercats que desenvolupen a la vegada l’augment de la producció industrial mundial . La resta de les matèries haurien de tenir un preu just que permeta el equilibri entre baixos costos materials i guanys dels països explotadors de matèria prima. L’important en la nostra versveranança econòmica es portar igualtat i justícia a la societat mundial . El fet que el salari mínim interprofessional estiga estipulat en 1000€ i que un salari d’una dependenta de tenda de roba puga cobrar un salari brut de 1200€ farà  que aquesta revolució econòmica porte justícia i igualtat a les dones i farà que siga possible un augment del consum i una reactivació del sector immobiliari que reactivarà el sector de la construcció a llarg termini quan l’sotck desapareixca i prenga força el sector de la construcció de nou. Serà possible pagar dues hipoteques .Una hipoteca de domicili familiar i un altre de vacances. Els homes cobraran una mitja de 1500 € mensuals bruts. Jo conec el sector agroalimentari dels magatzems de taronges . En aquest sector es notarà la igualtat d’home –dona ; fins i tot estaria just un augment del sou de la dona respecte del home per ser més qualificat el de la dona com n’és  la presentació del producte o màrqueting . Hi hauria justícia econòmica en el producte de la taronja que augmentaria de preu i faria mantenible les explotacions de tarongers. Una campanya podria durar gairebé un any laborable . El sou d’un home podria fregar els 2000 € mensuals en plena campanya gracies a l’augment del preu de l’hora treballada i el cost de les extres. Un treball dur es convertiria en un bon treball al poder guanyar fins i tot 3000 € en moments puntuals en plena campanya. En només pagar la seguretat social dels treballadors en el regim general faria possible el treball per als immigrants  . Aquests treballs durs serien rifats per a la gent treballadora immigrant que deixaria de fer la competència a la població treballadora nacional , ja que es deixaria d’explotar al treballador. NO seria possible l’explotació gracies a que hisenda controlaria el pagament dels salaris justos i tampoc hi hauria explotació de males condicions laborals perquè els inspectors d’hisenda s’encarregarien de controlar el pagament de la seguretat social i , així doncs, desapareixeria l’explotació per baixos costos laborals , com impagaments a la seguretat social, ja que sense el pagament a la seguretat social no seria possible pagar el salari als treballadors . Una feina qualificada com la neteja dels tarongers o derronyar que actualment es fa cobrant la prestació d’atur o subsidi a la vegada . La gent podria compaginar aquestes dues pagues treballant per a l’estat que obligaria al propietari o cooperativa el pagament de la seguretat social en un sistema de contracte expressament per aquests tipus de feina. Els milers de persones o collidors es beneficiarien del pagament de la seguretat social com a cost laboral, ja que seria possible incrementar el sou del collidor , gracies als acords entre sindicats i patronal del sector. Parle del sector de l’agricultura perquè es possible activar abans els sector agrícola amb preus justos o rentables abans de la construcció que trigaria un poc més en engegar-se perquè el món de la construcció es mes complex que el món econòmic agrícola que es només aplicar el cobrament d’uns preus justos per que siga rentable les plantacions agrícoles com hivernacles ,.... , granges,.... Es fàcil portar justícia augmentant els preus agrícoles i mantenint alt els preus del gas i el petroli. Aquestes dues realitats econòmiques son la base de l’economia dels països productors de bens agrícoles i del sector petrolífer i del gas natural. El sector de la construcció costaria mes perquè primer s’hauria d’activar l’economia perquè el capital inversor circulara pel món immobiliari . El sector de la construcció necessitaria de la confiança en l’economia perquè s’activara el suficient  per a portar una nova era de creixement econòmic basat en la especulació urbanística.

                    El sou base de les 35 hores estaria en els 1500€ bruts per llei per a que eixira  un salari mensual amb extres de 1800 € suficient per dur endavant un projecte familiar d’hipoteca que feria possible la reactivació del consum immobiliari que al capdavall portaria a la reactivació del sector de la construcció. El sector industrial s’activaria , així com la resta de sectors terciaris i quaternaris. Els beneficis de les empreses augmentaran al baixar el cost laboral i a l’activació del consum mundial. Una industria que notaria molt el canvi de sistema econòmic  que jo propose seria el sector automobilístic  . La gent consumiria més automòbils i augmentaria la renovació del parking d’automòbils  a partir dels 8 anys de vida. La gent tindria prou estalvis per a poder canviar-se de cotxe cada 8 anys. Aquesta industria pagaria un sou per treballador de 1800€ setmanals amb hores extres incloses ( 40 hores setmanals)   i obtindria els beneficis d’estalviar-se milers de sous més l’augment del beneficis per augment del consum de cotxes i vehicles en general. A més a més , aquesta industria tindria garantit el seu futur gracies a tenir garantit l’augment salarial dels sous dels treballadors que tindrien un augment equivalent a l’inflació + el creixement econòmic del P.I.B . L’inflació mentre no superarà el 5% o el 10% en països amb una inflació superior al 10 % i al 5% . Deuria acordar-se l’augment del salari en països amb una inflació del 12 o 15% , ja que el límit de pujada directe sense negociació és del 10% màxim en països amb una gran inflació i en Països de baixa inflació que superara el 5% hauria de negociar-se entre patronal i sindicats. L’increment superior a la inflació sempre serà  basada en el creixement del P.I.B. En cas de eixir un increment negatiu es congelarien els sous mentre hi haguera un creixement negatiu dels salaris. I En el cas d’inflacions elevades el màxim sempre seria el 10%. Si un país tinguera el 12% d’inflació i un augment del P.I.B del 0,5 % ; es mantindria la devaluació o pèrdua de capital salarial . En el cas del 6,5% i un augment del P.I.B del 1,5 % restaria equilibrada la pèrdua o equilibri zero gracies a l’augment del P.I.B  . En el cas d’una inflació del 3,4% i una pèrdua de creixement del P.I.B del 1,7% , la pujada salarial seria del 1, 7% . Això significaria que els sous en general pujarien constantment mentre l’economia funcionaria i no hi haguera recessió . Això evitaria lluites entre sindicats i patronals per arribar a acords en els convenis per sectors.  Un element a incloure en les negociacions  seria el risc laboral alhora de implantar en un primer moment la pujada dels salaris actuals abans de l’aplicació de la meua revolucionaria versveranança econòmica. Podria passar dues coses: la por a incrementar el salari per creure que un augment artificial del salari provocaria inflació monetària ; per exemple no incloure el ris laboral en l’augment del sou; o un altra ser estricte alhora de valorar el sector terciari , quin és el límit salarial real de cada feina i de cada sector ? Aquesta altra realitat ha de veure amb la infravaloració salarial que provoca una economia basada en els baixos costos salarials com l’actual. En el moment que t’alliberes de la por a provocar inflació monetària tant el catxé , com el risc laboral , com la qualificació laboral hauria de incloure’s en el disseny dels nous límits salarials. El problema no seria una inflació del 3,4 % ( augment del cost dels productes agrícoles i del gas i el petroli. Aquests serien un benefici per a l’economia). La inflació seria negativa a partir del 6 o 8 % i critica a partir del 12 o 15 %.  El problema alhora de negociar seria l’augment del cost laboral de la seguretat social per garantir el pagament de les pensions, l’atur,..... L’estat en un primer moment hauria de dedicar el capital estalviat en pagar els sous dels funcionaris en augmentar les pensions o garantir-les i un altre vessant de l’estalvi seria dedicar l’estalvi salarial a garantir el pagament del deute públic.  El catxé, el risc laboral, la qualificació laboral tot es veuria com provocador d’inflació monetària ; superada aquesta por raonable s’entraria en una altra era socioeconòmica. La següent aplicació de les meues teories hauria de tenir com objectiu garantir l’existència de la classe mitjana i que l’autèntica divisió no fora entre rics i pobres , sinó entre persones amb alt risc laboral i persones qualificades. Hauria de dissenyar-se una nova societat on la desigualtat hauria de perseguir-se com un delicte o una degradació de la vida econòmica d’un país. Es important saber que la meua teoria econòmica es una eina de lluita contra la desigualtat i la injustícia existencial laboral de les persones. Quan sortisca el dubte de per ex. De la inflació monetària , cal que recordem que Messi, Cristiano Ronaldo, Obama ,... només tindran una oportunitat en la vida de ser el que son en els esports i la política. Si cregueu que pagar 100 milions de catxè a Messi , o 90 a Cristiano Ronaldo es inflacionari penseu quants anys dels 80 anys de vida d’aquestes persones podran cobrar 100 milions o penseu quanta gent salvarà la vida, per ex en Detroit perquè li paguem 2000 milions de $ a Obama per que ens conduïsca per la correcta manera de governar un país. Jo dic que : Yes, We can .            

Vista general