L'ELOGI DE LA BOGERIA

ELOGI DE LA BOGERIA VII

         Semblara una bogeria , però en realitat és un somni producte de creure en que un ser planetari que es tot poderós ens elegiria per a ser els amos del món. Un ser planetari és un ésser viu que és capaç de dominar un planeta i dirigir el seu destí. Segons el ser planetari que ens domina la història pot ser d'una manera o d'altra.  Hi ha 910 milions de occitano-parlants ( catalano-aragonesos) al món que la tenen com a primera llengua i al voltant de 240 milions de persones la tenen com a segona llengua. De brasil a Perú, d'Argentina fins Alaska, de lluissiana ( en honor de Lluis de Santangel) fins a California i de Manitoba fins a Vancouver ; Australia, Nova Zelanda, de la Provença fins Burdeus (Aquitània) , de Llorca fins a llemotges, de Guadalajara fins a Maó, d'Haro fins a Barcelona. Tot es possible perquè es va unir les forces d'Alemanya, Hongria, Itàlia durant dos segles fou possible aquesta unitat fins que el 1748 La confederació catalano-aragonesa es va convertir en els EE.UU d'Occitània-imperi catalano-aragonés o occità. Un somni o un miracle va unir països europeus pel domini del món dirigits pels occitans. El poder de la confederació catalano-aragonesa fou dirigit pel ser planetari en un destí positiu i fou possible el major imperi mai conegut. Tots els recursos d'Itàlia, Alemanya, Hongria , Catalunya, Aragó, Euskadi, Navarra, Sicilia, Sardenya feren possible la conquesta d'un continent com a Amèrica, com Australia i com el congo, Sud-Àfrica.... El gran enemic era l'imperi otomà a Europa i Anglaterra-França en el món. Com vegeu és un somni possible si tens una força espiritual dirigint-te i eliminant les coses negatives que impedeixen l'èxit de la teua obra mestra. Milions de persones immigraren a Amèrica, Austràlia, Sud-Àfrica amb el somni de la seua autorealització . Els 910 milions d'occitanoparlants fou possible gracies a una xarxa d'escoles, d'universitats, a un disseny de les comarques on es feia necessari parlar occità com a llengua de Koine. Així es va fer possible una unitat lingüística amb l'obligació de l'escolarització de milions de nens i d'adults que aprenien el que era necessari per dur endavant un projecte imperial dominat pels catalano-aragonesos o occitans i seguit amb euforia i entrega al límit de milions d'alemanys, italians, hongaresos,.... Aquest poder dominà Europa i va fer possible la conquesta del Món. Era senzill : Només havies d'acceptar parlar la llengua occitana(catalano-aragonesa) i el seu domini de les terres descobertes i conquerides per gaudir de terres i propietats en qualsevol part del món dominat per Occitània o confederació catalano-aragonesa. Els rics invertien els diners fins al límit d'endeutament d'ells , el pagament eren terres i propietats en ciutats colonials. La conquesta fou possible perquè existia el somni i miracle occità que fou seguit per milions. La resta de països europeus només tenien la seua força mortal, els occitans tenien el destí de ser els senyors del Món. Els catalano-aragonesos estaven dotats d'un poder interior que els feia invencibles... Els altres eren mosquits en comparació als occitans. Una nova Roma havia sorgit de les cendres de l'imperi romà i tenia com a centre del Món a Barcelona. Aquesta nova Roma era culta i civilitzada, avançada en humanisme, enginyeria, riquesa i poder espiritual. Res feia ombra a Barcelona . Des de 1492 fins 1748 res feu decaure el poder de Barcelona. Fins i tot quan el poder s'havia traslladat a Amèrica, a la ciutat dels Angels resorgi l'antiga confederació catalano-aragonesa amb un projecte per convertir a les ciutats de Bilbao, Burdeus , Montpeller , Marsella, Lió en un nou centre econòmic que serviria per desenvolupar les tres metropolis de Tolosa, València i Barcelona. La revolució industrial donà nova vida a les terres europees fins convertir-les en la màxima potència europea des de 1848 amb el centenari de la fundació dels EE.UU d'Occitània-imperi occità es creà un pla de desdenvolupament global de les terres europees, però abans d'aquest projecte tots els recursos econòmics anaven dirigits cap a Amèrica i Austràlia. La guerra del francés suposa la pèrdua del sentiment de ser invencibles dels europeus. Fou necessari l'intervenció de l'exèrcit colonial per alliberar Europa del domini Francés. Un misteriós italià d'una illa que sempre havia rebutjat el poder dels catalano-aragonesos donà vida al millor general de l'exèrcit francés de la revolució francesa. Conquerí aragó, Alemanya, Itàlia, però fou derrotat a les portes de Barcelona a la Batalla del Bruc . 10.000 soldats occitans derrotaren a exèrcit invencible d'Europa. La conquesta d'aragó fou possible gracies a l'intervenció de l'exèrcit espanyol que derrotà a la guardia nacional a Almansa, Cremaren Xàtiva i conqueriren València.  Els espanyols s'annexionaren l'aragó peninsular , llevat de la ciutat resistent a l'invasor de Saragossa . La guardia nacional en lloc de sorgir a la recerca dels espanyols es va refugiar a Saragossa per oferir resistència fins al límit. Napolió conquerí Tolosa derrotant a l'exèrcit del nord, després envaí la resta de catalunya derrotant a l'exèrcit  oriental . Napolió va envair Itàlia amb l'ajuda dels piamontesos. L'exèrcit d'itàlia amb l'ajuda de l'exèrcit austriac fou derrotat diverses vegades fins la rendició d'Austria. Milà queia sota domini franco-piamontés. La guerra del francés fou una derrota que va somoure les ideies militars sobre la defensa d'Europa. Durant mes de 50 anys tots els recursos estaven centrats en crear els EE.UU d'Occitània. L'exèrcit es concentrava en Amèrica i Austràlia. Es pensava que Europa era un territori neutral i que el futur estava en pactar zones d'expansió dels imperis anglès i francès. EE.UU. D'Occitània elegí enfrontar-se a l'expansió russa a Àsia central . El primer pas fou la conquesta de Pèrsia i de l'Uzbekistan. L'exèrcit d'Àsia atura la seua expansió al mar d'Aral mentre estiguera en marxa la guerra del Francés. Es va enviar a Europa l'exèrcit d' Amèrica. Les noves republiques americanes enviaren les seues guardies nacionals per tal d'alliberar els territoris europeus. El centre de domini ja no era Europa , sinó les terres americanes que formaven els EE.UU d'Occitània a Amèrica. De fet eren republiques autonomes dirigides pels governadors imperials que obeïen ordres de la Ciutat dels Angels on vivia i governava el Canciller Occità o catalano-aragonés, La poderosa flota catalano-aragonesa americana fou enviada a Europa. S'enfrontà a la batalla de Trafalgar a la flota hispano-francesa. Els anglesos es mantingueren neutrals fins la rendició d'Austria i Prúsia. Portugal fou envaït per tropes hispano-franceses per bloquejar qualsevol aliat d'Anglaterra a Europa. Tropes occitano-americanes desembarcaren a Bilbo i derrotaren a les tropes hispano-franceses , alliberaren Irunea ( Pamplona) i s'enfrontaren a l'exèrcit francés en Roncesvalles amb l'ajuda de guerrillers bascos i el poder de l'exèrcit americà. Anglaterra envaí Espanya i alliberà Portugal. Finalment Napolió fou derrotat a Waterloo. Les tropes americanes desembarcaren a Anvers. L'exèrcit colonial de l'Africa del Nord alliberà València. La flota catalano-aragonesa del Mediterrani refugiada a Sardenya i Sicilia alliberaren Napols. L'exèrcit d'amogavers de Grècia desembarcaren a Marsella i alliberaren Catalunya dels francesos. Després de la guerra del francès . Naixqué una superpotència El Regne Unit d'Anglaterra i França. Els EE.UU d'Occitània acceptà la creació d'Itàlia per tal d'erradicar l'esglèsia romana i controlar als piamonotesos-Corcega. Una Itàlia occitanitzada i lliure a la vegada. Els EE.UU d'Occitània no volien un altre assumpte polític a Europa que l'obligara a intervenir militarment. El projecte occità passava per una Amèrica desenvolupada i centre del poder occità en el món. El temps d'Aragó, Catalunya, Alemanya, Itàlia i Hongria pertanyia a una altre temps. Europa era secundària. Era el temps d'Amèrica.     

Vista general