L'ELOGI DE LA BOGERIA

ELOGI DE LA BOGERIA VIII

         Continuarem amb l'elogi de la meua bogeria amb el somni americà. L'Amèrica occitana té una extensió de 13.862.104 km2. Ocupa les terres del Jukó, del Nord-est artic, de la columbia (vancouver), d'Alberta, de Sakasxevan, Manitoba, Alaska, Olympia (Seatle-Washington), l'Oregó, Califòrnia, Idaho, Montana ( Estat amerindi), Wyoming, Nevada, Colorado, Utah, Arissona, Nou Mèxic, Texes, Oklahoma (Estat amerindi) , Luissiana, Arkanses, Missuri, Kanses, Nebraska, Iowa, Minnessota, Dakota del Nord, Dakota del Sud i Hawai. Té una població al voltant de 200 milions de persones. 

         La conquesta d'Amèrica occitana començà en 1500 quan després d'una exploració del litoral de Lluissiana i Texes en 1498. El 1499 es decretà la seua conquesta . Un exèrcit 10.000 almogavers desembarcà a les costes de LLuissiana i Texes. Es crearen les ciutats de Nova València (lluissiana) i Corpus Cristi a Texes. S'ocupà els territoris de Texes lluitant contra els comanxes i altres habitants que vivien a Texes. També s'ocupà el territori d'Arkanes lluitant contra els sioux i altres habitants d'Arkanses. Es va decidir seguir el riu mississipi com a frontera natural fins crear la ciutat fronterissa de Sant LLuis a Missuri. En 1543 començà l'exploració de Califòrnia. En 1540 amb els territoris explorats de Kanses, Oklahoma, Iowa i Minnessota es va delimitar la frontera oriental de l'Amèrica occitana. Milers de colons començaren a poblar les terres que abans estaven poblades pels amerindis . Es creà l'estat o territori amerindi d'Oklahoma. Les poblacions amerindies eren obligades a emigrar a Oklahoma on eren tractats com a ciutadans de l'Amèrica occitana ( catalono-aragonesa). Tenien dret a caçar bufals . Aquests animals estaven protegits per les lleis occitanes. En 1548 es conqueriren les terres de Califòrnia , després de l'ocupació de les terres mexicanes . A 1550 començà la guerra amb els apatxes amb un intent de comunicar Califòrnia amb Mèxic i Texes. Es va conquerir les terres d'Arissona i Nou Mèxic en 1554. En 1600 hi havia 50.000 soldats colonials garantint l'ocupació de terres americanes. En 1600 La confederació catalano-aragonesa tenia domini de les costes de Brasil i territoris interiors d'Argentina, Uruguai , Veneçola, Colombia, equador, Perú , Xile, Amèrica central i els territoris de Lluissiana, Texes fins Minnessota a Montana. S'havia explorat els territoris d'Alberta, Manitoba, L'Oregó i les costes de Victòria i Vancouver. La financiació havia sorgit de banquers alemanys, italians , bascos, navarresos, catalans i Aragonesos. Es va elegir les terres de Brasil per pagar els deutes . Brasil havia de ser un territori lliure per a colons Italians, Alemanys, hongaresos, ... Enormes extensions de terres brasileres crearen les bases d'un negoci prosper i segur : la colonització de tot un continent; Amèrica . La confederació catalano-aragonesa invertia els diners de la colonització a Europa fent prosperes les terres europees que formaven part de la confederació catalano-aragonesa formada per Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra, Dues sicilies, Sardenya , LLombardia, Toscana, Grècia... Les úniques guerres europees eren contra el gran enemic : l'imperi otomà que amenaçava Europa . El conflicte protestant- Catòlic s'acabà amb la deportació a Amèrica de 100.000 camperols alemanys i la creació d'una ordre imperial Alemanya que obligava a l'obediència a l'emperador per damunt del pontifex romà. Es deixava llibertat de culte per seguir les reformes protestants i alhora acceptar el catolicisme mentre aquest no vulnerara el poder imperial ni les creences catares. El protestantisme era lliure per expressar-se als dominis imperials. A partir de 1600 l'enemic canvià anglesos i francesos es disputaven la nord-Amèrica oriental atlantica i tenien presència a les antilles. La confederació catalano-aragonesa va acceptar la seua presència a la façana atlantica i al Quebec. Les antilles eren una realitat indefendible i es va reduir el poder catalano-aragonés a les grans antilles . Jamaica, i Haití foren ocupades per Anglaterra i França. A més a més s'acceptà la conquesta de Florida per Espanya. Les guaianes anglesa , holandesa i francesa . Es foragità als portuguesos d'Amapà i als holandesos de Recife. El segle XVI fou el segle de la conquesta d'Amèrica i el segle XVII la consolidació del poder a Amèrica. El gran problema era la pirateria que fou combatuda fins erradicar-la . Fou una guerra contra Anglaterra i França sense declarar-se la guerra a Amèrica. El segle XVIII fou el segle de l'idolatria d'Amèrica. Es decidí crear els EE.UU d'Occitània-imperi occità a les terres septentrionals d'Amèrica . La ideia sorgí de lletraferits i enginyers que pensaven que era hora de crear un nou estat centrat a Amèrica i posar fi a l'hegemonia europea. El 1707 es decretà que la ciutat dels angels a Califòrnia seria la capital de l'imperi Occità. Es delimità el territori nacional de l'imperial. El riu brau seria la frontera sud dels futurs estats units d'Occitània. S'abandonava la corona imperial alemanya i s'elegia el republicanisme constitucional com a model politic de la nova Occitània. La frontera oriental era el riu Mississipi i la frontera del territori de Manitoba-Minnessota i la frontera nord no tenia limits fins les terres inexplorades àrtiques. S'acceptava com a frontera nord els limits dels territoris d'Alberta, Columbia i Sakasxevan fins noves exploracions . Una euforia inundava Europa . Tothom volia viure a Amèrica. Es decretà l'obligació d'emigrar als EE.UU d'Occitània territori americà. Milers de bascos, navarresos, aragonesos, catalans, sards, sicilians, italians, grecs emigraren al nou centre del poder occità: Amèrica del Nord. Es crearen estats per tal d'organitzar el centre del poder politic occità. Noves guerres amb els amerindis condugueren a la creació de l'estat amerindi de Montana. El 9-10- 1748 es crearen oficialment els EE.UU d'Occitània . El 9 d'0ctubre , el dia de Sant Donis, es creava la nova configuració politica occitana. El 9 d'octubre naixia un sistema politic revolucionari al món: el republicanisme constitucional . Eixe dia naixien les noves republiques que configuraven l'anterior territori colonial. el 23-4-1750. Es creaven els parlaments constitucionals a tots els territoris americans occitans. Es constituïa els EE.UU d'Occitània-imperi occità. Els Virreis es transformaven en governadors imperials, la màxima autoritat política després del primer ministre de cada republica constitucional. El dia de Sant Jordi es convertia en el dia de la llibertat a Amèrica.  L'imperi occità a Amèrica ocupava un total 32.900.000 km2 de territori i havia estat possible gracies a la capacitat d'unir el poder de la confederació catalano-aragonesa amb el poder d'Alemanya , Itàlia i Hongria. El major imperi de la història es convertia en una republica constitucional que era capaç d'articular un imperi sota el poder d'una constitució. Sense vessar una sola gota de sang un imperi havia estat  capaç d'articular-se de forma constitucional donant la llibertat als seus territoris colonials. Amèrica del Nord esdevenia el centre de l'imperi occità. Milers de milions d'impostos d'altres llocs de l'imperi finançaven el desenvolupament americà. La guerra contra els amerindis continuà fins  la derrota final de les unions de cada tribu amerindia . El 1848 al cap de 100 anys de poder americà fou necessari el desenvolupament dels terrritoris europeus. La revolució industrial necessitava del despertar economic d'els territoris europeus. El canciller Jordi Sagnier decretà inversions per a crear metropolis que pogueren activar l'economia catalano-aragonesa. S'elegiren les ciutats de València ( 797.028 hab en 1848), Tolosa ( 449328 hab en 1848) i Barcelona ( 2.600.000 hab en 1848) per crear les bases de la revolució industrial. Es va crear una xarxa industrial que alimentava el poder economic americà. 40 anys arrere havia fet falta l'intervenció d'Amèrica del Nord occitana per alliberar Europa del poder francés-espanyol . El record llunyà de la batalla d'almansa ( conquesta de València per tropes espanyoles) i de la batalla del Bruc on per primera vegada foren derrotades les tropes franceses, la qual cosa permeté que Barcelona no fora conquerida per les tropes hispano-franceses. La Generalitat de Catalunya pogué resistir fins l'arribada de les tropes americanes a Bilbo. El 11 de setembre es commemora la lluita per la llibertat de Barcelona contra les tropes hispano-franceses. La ciutat resistí fins al final . El 11 de setembre de 1812 era alliberada Barcelona del setge de les tropes hispano-franceses.  El desenvolupament d'Europa era necessari per al desenvolupament d'Amèrica. El 1-1-1899 , el parlament americà aprovava el decret que atorgava la independència a les republiques constitucionals de l'imperi americà a l'Amèrica occitana. El decret convertia els governadors imperials en ambaixadors i consuls dels EE.UU d'Occitània a totes les republiques constitucionals americanes occitanes . El 9 d'octubre de 1900 es creava la figura politica del primer president d'Amèrica del Nord occitana. La capital d'America del Nord occitana era Olympia a l'estat de Washington. El primer president americà fou Albert Canelllas. El canciller occità d'eixa època era Macià governava un estat mundial amb territoris a Europa, Amèrica, Austràlia, Sud-Àfrica i Asia centralitzat a la Ciutat dels Angels ( Califòrnia) . Un governant tot poderós que governava el centre politic del món.           

Vista general