L'ELOGI DE LA BOGERIA

ELOGI DE LA BOGERIA XX

        Tot començà en 1212 després de la batalla de Navas de Tolosa. Pere II el catòlic havia eixit vençedor en una gran batalla contra els musulmans. Per eixe temps els catars feien presència principalment per septimània. Aquesta nova forma de entendre el cristianisme havia provocat una gran alarma a Roma, el papa Inocenci III decreta una gran croada contra els albigensos. Pere II el catòlic envià primerament a Sant domenec,  fundador dels dominics per a lluitar amb la paraula contra els catars. Aquests contestaren amb el seu exemple front les autoritats elegides per Roma, però açò no fou suficient per neutralitzar l'expansió del catarisme per la Corona d'Aragó. El Papa Inocenci III perd la paciència i exigeix mesures més fermes contra la heretgia . Pere II el catòlic es negà a mesures militars o represives contra els catars. Inocenci III decretà la croada contra els albigensos. Un exèrcit croat dirigit per nobles francs entren per Itàlia i es derigeixen cap a Beziers on provoquen una greu matança. Pere II arma l'exèrcit aragonés i bandeja els croats pel seu salvatgisme. El papa excombrega al rei d'Aragó i dona la corona al duc de Normandia, membre de la família dels Anjou. Pere II acata en un primer moment la decisió papal, però nobles d'Aragó i Catalunya s'hi oposen i no reconeixen al duc de Normandia com a rei d'Aragó. Un exèrcit dirigit pel rei Pere II s'enfronta a Muret a les tropes del duc de Normandia on Pere II ix vencedor. A partir d'aquets moments els catars podran practicar la seua religió lliurement per tota la corona d'Aragó. Aquesta religió gnòstica aportarà un nou rumb a la societat occitana. El 1285 Pere III decreta la creació de la Generalitat i la democràcia com a forma de relacionar-se politicament. Feia mes de 1000 anys després de la democràcia atenenca que no existia un govern democràtic. La democràcia de la Corona d'Aragó dona llibertat de vot a dones i homes majors de 18 anys. És una superació de la democràcia atenenca i es plasma juridicament en els Furs. Catalunya es converteix en un estat modern i democràtic , la qual cosa es seguida per Bretons i bascos que creen l'estat basc-basconcades. Els reis catalans seran excombregats pels diferents papes per haver defensat la heretgia. Açò portarà noves relacions amb el terrotori algerià on paulatinament es creará diferents relacions d'amistat politiques fins arribar a la creació de l'estat algerià unificació de sultanats locals. Algèria esdevé un terrotori de la Corona d'Aragó amb la mateixa categoria política que la resta de nacions constituents d'ella. Els Anjou i els ducs de Navarra representaran el catolicisme dintre la Corona d'Aragó, però s'oposaran a la democràcia i exigiran un altre tipus de relació . Les tensions entre partidaris de la democràcia i els que no volen un sistema democràtic seran utilitzats pel papat per lluitar contra l'heretgia, però a Catalunya i a Aragó el catarisme s'ha fet fort en una societat democràtica. Els reis de la corona d'aragó utilitzaran els dominics per a les seues relacions diplomàtiques amb Roma. França exigeix una relació nova de poder volen que els ducs de Normandia puguen optar al poder de la corona, però Catalunya es nega i crea el principat de Catalunya. Els princeps de Girona són els que tenen el vist i pau de la corona . Si els Anjou volen la corona primer hauran de ser acceptats com a princeps. El poder crístic del ser planetari fa que aquestes tensions no deriven en una guerra civil. La pau s'imposa a la Corona d'Aragó , però els enemics d'ella estan a l'aguait de qualsevol conflicte que puga canviar la societat occitana, Ja que la democràcia i la religió catara te molts enemics fora de la Corona d'Aragó.     

Vista general