L'ELOGI DE LA BOGERIA

L’ELOGI DE LA BOGERIA II

                  Aquesta vegada comentarem el descobriment d’Amèrica i com de nou la història ens dona l’oportunitat de ser un gran potència. Partirem de la base històrica que Colom era català amb relacions amb els jueus de Mallorca que coneixien els secrets dels templers. També partirem de la base històrica que fou un català el que creà els templers i que posteriorment a la prohibició dels templers en tota la cristiandat , els templers no tingueren altra oportunitat que emigrar a terres de la confederació catalano-aragonesa . Així que tots els secrets dels templers foren transmesos als reis d’Occitania (confederació catalano-aragonesa) . Amèrica fou descoberta abans de Cristòfol Colom pels coneixements que tenien els templers sobre eixes terres ( Perú, Mèxic, Quebec,...). El descobriment d’Amèrica per  Colom fou simplement  l’oficialitat de l’existència d’eixe continent . Suposem que el coneixement de les mines d’argent del Perú i d’altres terres fou explotat des del 1395 fins la conquesta de l’imperi Inca per tropes occitanes que oficialitzaren l’existència del Perú. Els vaixells recorregeren les costes i exploraren les terres d’Amèrica fins la missió oficial finançada per un jueu convers valencià ( Aragonès. En aquest elogi de la Bogeria partisc de la base que una alternativa històrica a la creació del Regne de València és el repartiment entre Aragó i Catalunya de les terres conquerides per Jaume I . València a Aragó i Mallorca a Catalunya)     anomenat Lluis de Santangel. Els vaixells que utilitzà en el descobriment d’Amèrica foren construïdes en les darsenes de València. Des de València eixí els tres vaixells  de Colom fins a Amèrica. Colom partia de la base de tot el coneixement acumulat durant un segle de les terres americanes , simplement restava el coneixement per tothom de l’existència del continent americà. La Corona Occitana finançà amb tot el seu poder la conquesta d’Americà des de Brasil fins les Mèxic fins les terres de Luisiana ( en memòria i agraïment de Lluís de Santangel ) amb la creació de la ciutat de Nova València ( en el món dels sers planetaris al servei de la cofradia dels bruixots o homes estel.lars  i de l’ordre còsmic antic (família Rothschild) és Nou Orleans. No dic real perquè aquest món nostre pot tindre diverses possibilitats de creació de la història segons qui mane i quines forces dominen el planeta Terra Nostre) . La conferació catalano-aragonesa comptà amb el finançament de grans banquers Alemanys i el vist i plau d’Hongria . El rei Ferran era alemany descendent de famílies nobles d’Austria ( el compromís de casp votava a favor d’una dinastia alemanya , rebutjant als Antequera per ser catòlics i castellans . El rei Ferran el catòlic (universal)  estava casat amb una noble aristòcrata descendents dels hohenzollen Isabel I ( a Castella havien guanyat els partidaris pro-Portugal  i la futura unió entre Portugal i Castella fou feta en  els temps de Felip II. A la mort de Carles I o V el succeí el rei d’Occitania amb el vist i plau dels austríacs i dels Hohenzollen . Cal dir que no soc partidari del comte d’Urgell ni dels Antequera . Soc partidari de l’aristocràcia alemanya i hongaresa. No hi ha prou en tenir la voluntat política de crear una alternança als Antequera amb un nadiu català; cal cercar possibilitats viables capaces d’impedir la força militar dels Antequera i de Castella. La meua opció es debat entre un dinastia alemanya i una opció hongaresa. Cal dissenyar la història amb valentia , sinó estem destinats al fracàs continu , malgrat que tinguem bona voluntat d’independència. ) . Tot continuant amb la conquesta d’Amèrica . La confederació catalano-aragonesa comptà amb la col.laboració i el poder de tota Alemanya per conquerir Amèrica el mes aviat possible . A mes a mes, comptarem amb el poder directe de governar  l’imperi alemany posterior al regnat de Carles I o V. Es fàcil pensar així. En el moment que abandonés l’estratègia de qualsevol val per a regnar u optar al poder mentre siga català o aragonès . Cal internacionalitzar el conflicte de la regència de Martí l’humà amb opcions viables capaces d’enfrontar-se al poder de la Corona castellana i dels Antequera.

              Aquesta modificació de la història està basada en l’existència de forces espirituals que regeixen el destí dels països. El txacra de poder que existeix a Renne le Chateaux permet sorgir el poder d’un ser planetari que guiarà al nostre poder en moments claus de la nostra història com la descendència posterior a Martí l’humà. El ser planetari resoldria al nostre favor el futur de la confederació catalano-aragonesa i impediria ;o siga , crearia una barrera existencial als Antequera i donaria solució de com fer front al poder de Castella. Nosaltres som el poble elegit per governar el món  i estaríem guiats per un ser planetari. Cal tindre en compte que nosaltres anirien una dècada per davant de qualsevol país de la Terra . I això és l’important a saber que hi hauria una força que potenciaria una civilització con la nostra amb la conjunció del millor de l’islam , el poder dels templers per ser fundador d’aquests un noble català que no haguera hagut de amagar la seua identitat catalana amb la traducció del seu nom al francès , i sobretot amb la presència religiosa dels càtars i la seua positiva influència en la societat occitana.

           Continuant l’elogi de la bogeria . Brasil serien terres catalano-aragoneses així com Mèxic descobert per Ferran Cortes que descobriria les terres de Mèxic  i de luisiana . Ferran Cortes seria un català ( en base en un quadre on apareix Ferran Cortes amb una senyera catalana-aragonesa) . La confederació catalano-aragonesa invertiria tot els seus recursos en la conquesta d’Amèrica i això seria possible perquè la ment del ser planetari feria possible possibilitats existencials impensable en un planeta dominat per l’odre còsmic antic i la presència de Yahve-ser planetari ( no confondre amb Yahve –ordre universal-família Rothschild ) i el ser planetari crístic al servei de la cofradia dels bruixots o homes estel.lars. El nostre ser planetari uniria el poder de la corona occitana i el poder de l’imperi alemany amb l’objectiu de dominar amb el mínim temps possible el continent americà des de brasil-argentina fins a Luisiana-Mèxic-Califòrnia-Texas. Durant un segle el poder dels reis de la confederació catalano-aragonesa unit al d’Alemanya feria possible la conquesta d’un continent. El tractat de Tordesilla seria un pacte entre Portugal i Occitània per repartir-se els continents americà i africà , el primer per a Occitània i el segon per a Portugal . El pacte supondria grans beneficis per tots dos. Portugal dominaria les rutes a Àsia , tot acceptant per part Occitània que Portugal dominara el comerç de les espècies i altres productes asiàtics. Aquesta política portarà el descobriment d’Austràlia en 1560. Un nou continent a descobrir . En 1580 serà la data d’obligació de que les famílies occitanes o dintre del poder d’Occitània , estan obligades a designar un membre de la seua família per a ser un colonitzador d’Amèrica i Australia. Cada família occitana tindria dret a terres o a una casa i feina a les terres d’Amèrica i Austràlia. Aquesta llei comportaria l’emigració de 12 milions d’alemanys i de 15 milions d’occitans a terres americanes i australianes. La única llengua oficial seria l’occità ( el català seria una variant del provençal i l’aragonès seria el llemosí parlat a Tolosa de languedoc . El segle XVII suposà l’abandonament de la política a Europa per concentrar la política occitana a Amèrica.

             En aquesta possibilitat històrica no hi hauria balafiament de les riqueses d’Amèrica en guerres pel control d’Europa. La política occitana estaria vessada completament a Amèrica i deixaria en pau el poder expansionista de la França de Ritxellie. Al segle XVII el control occità sobre Alemanya suposà sessions territorials a França fins la línia d’Estrasburg. Va obligar a emigrar uns 10 milions d’alemanys a Amèrica  per evitar una guerra religiosa entre protestants i catòlics. Occitània imposà un catolicisme no depenent del Papa de Roma.

                        L’entrada al segle XVIII comportà una radicalització de la política occitana de desplaçar el poder polític a Amèrica i la proclamació revolucionaria en el 11 del 11 de1748 dels ESTATS UNITS D’OCCITÀNIA-IMPERI OCCITÀ. Era l’aplicació a tota Amèrica i Austràlia dels pensaments de la il.lustració occitana. Era l’aplicació política d’un nou model de relació. La capital d’Occitània passà de Barcelona a una nova ciutat a Califòrnia anomenada Els Angels. 

                        El segle XVIII occità fou superior a la il.lustració francesa . Després de segles d’avantguarda de la civilització occitana , arribava el moment d’un gir radical del model polític que ferà més competitiva i revolucionaria a la civilització modernista occitana. El nou model consistia en portar la democràcia arreu dels dominis  occitans. Es creava una cambra de representació dels dominis occitans votada lliurement pel poble. A part d’aquesta cambra que tindria la missió d’elegir el gran canceller, estava el senat imperial que governava les generalitats. El senat estava format per grans intel.lectuals, grans empresaris i l’aristocracia occitana. Occitània passa de ser una confederació a ser una unió d’estats que governava un imperi, l’imperi occità. Els EE.UU d’Occitània es convertien en la primera democràcia mundial. La figura del rei de la corona occitana fou canviada per una republica imperial on la figura del rei era substituïda pel president del Senat imperial. El president del Senat era elegit vitalíciament per a tota la seua vida . Aquest senat imperial governava l’imperi. Era una república democràtica bicèfala , per una part estava el Gran Canciller elegit democràticament per totes les generalitats dels dominis occitans i per altra part existia l'omnipotent poder del President del Senat imperial que governava el destí de milions d’occitans. L’antiga confederació catalano-aragonesa passava a convertir-se en un imperi democràtic. En un principi tots els dominis americans es convertiren en repúbliques dirigides per una generalitat governada pel governador imperial. Cada república elegia democràticament un president de la Generalitat i nombrava els representats al parlament imperial. El president de la generalitat estava per davall del governador imperial elegit pel senat imperial per a un temps de 7 anys. Aquesta revolució política suposà que la il.lustració occitana i les seues ideies fora expandida per tot el domini occità. Aquesta política de democratització comportà la presa de consciència de noves nacions que naixien a conseqüència de les noves ideies republicanes i democràtiques que governaven els EE.UU d’Occitània-imperi occità. En un principi cada Generalitat votà els nous furs de fundació de cada república. HI havia una constitució general o furs imperials que regulava la vida de l’imperi. A la llarga cada república acceptà les noves ideies de la il.lustració. Aquesta revolució democràtica i sobretot la creació de ents polítics embrionaris d’una consciència nacional feia que l’imperi occità s’avançara a la futura revolució nord-americana anglo-francesa . Els futurs EE.UU de Nord-Amèrica eren una  nova democràcia sorgida de la guerra de secessió nord-americana. Els efectes que haguera tingut en els territoris occitans la existència d’una democràcia republicana a Nord-Amèrica  foren absorbits pel nou model polític que regia la vida de l’imperi occità. La creació d’una cambra de representants de totes les noves repúbliques occitanes fou la salvaguarda de que ocorregueren revolucions de caire separatista en els dominis occitans. El 1 de gener de 1749 naixien les repúbliques americanes, les generalitats es convertien en òrgans de direcció de cada república controlada per un governador imperial que tenia la funció de negociar els impostos i les inversions dels EE.UU d’Occitània-imperi occità amb els representants de cada república. El parlament general aprovà per majoria que els impostos foren recaptats per cada generalitat i que els governadors negociarien en nom de l’imperi les taxes de caire militar , administratiu i d’impostos imperials. Es decretà en els furs imperials que Occitània eren les terres nord-americanes mes enllà del riu Brau, Australia, els territoris europeus d’Aragó, Catalunya, Aquitània, Navarra, dues-Sicilies , Albània, Grècia. Es decretava que els ciutadans Alemanys i hongaresos tenien els mateixos drets que els occitans, llevat de la obligatorietat d’emigrar a Amèrica i Austràlia.

                         Aquesta bogeria sobre la transformació d’un estat colonial en desenes de repúbliques democràtiques seria possible simplement tenint en compte la societat catalano-aragonesa. Una societat així que veiem en la realitat paral.lela actual , ja ens fa pensar que la confederació catalano-aragonesa s’avançaria en el temps de la il.lustració a guerres civils d’independència. En el cas catalano-aragonès cal tenir en compte sempre que si ara ja vegem que som una potència possibilista d’una gran civilització ( la suma, de càtars, templers, tarannà catalano-aragonès, el fet que Sicília s’incorporara a la confederació catalano-aragonesa democràticament, ens fa pensar que en un món on foren el poble elegit per un ser planetari segur que transformaríem els nostres territoris en repúbliques governades per generalitats. El que vullc es que somnieu en la possibilitat d’una altra realitat distinta de l’actual dominats per França ( la barbàrie il.lustrada ) i Espanya-Castella ( la barbàrie retrograda) . Aquests països existeixen i ens dominen perquè els sers planetaris i els argonts del destí de l’ordre còsmic antic ens governen i donen preferència a la barbàrie sobre la civilització occitana. El mateix passa en la meua utilització del potencial d’Alemanya per colonitzar Amèrica el mes aviat possible. Es una simple suma de poder .  La confederació catalano-aragonesa volent dominar Alemanya    i al final produïnt una unió més forta que la mera successió de poder de Carles I o V . Una Castella dominada pel joc polític entre França-Anglaterra i Portugal . El simple fet de pactar que cap família noble de Castella pot governar Occitània . Es tal fàcil com acudir a famílies nobles alemanyes i hongareses.

                          Nosaltres som un embrió sotmès per la barbàrie, però sense aquesta predilecció per la barbàrie, Nosaltres seriem una civilització capaç de crear una república governada per un senat imperial que governara a noves democràcies . Si aquest esperit ja està en els nostres cors dominats per la barbàrie , imagineu-se el que seriem capaç de fer si forem el poble elegit per governar la Terra.

                        Aquest model de relació polític durà fins a 1899 ,data de la proclamació de la independència de les repúbliques americanes. El 19 de març de 1899 el senat aprovava per majoria  constituir-se en  un estat mundial. Aquest dia fou el jorn de retirada de tots els governadors imperials de les repúbliques americanes. A partir d’aquest jorn cada república dirigiria el seu destí    i els EE.UU d’Occitània- Estat mundial haurien de negociar  de tu a tu amb cada república. Els ambaixadors substituirien als governadors imperials. L’imperi occità es reduí a les posicions africanes de Sud-Àfrica ( Estat Mundial-Occitània), Rhodèsia , Botswana, Zaire, Argelia-Tunicia i les posicions de l’Àsia central ( Kazastan (Estat Mundial-Occitania), Turmenistan, i Uzbekistan i Pèrsia)  i els territoris de Hong-KOn, Shangai i Formosa.

                      Sembla fantàstica aquesta independència. Quin estat proclamaria l’independència i renunciaria a milers de milions en impostos . Això seria el nostre esperit , la nostra manera de relacionar-nos. Els americans s’haurien acostumat a viure al ritme de l’imperi. Som Nosaltres els que proclamem l’independència perquè es la única manera de retindré per a sempre un territori o un país. Es més fàcil que el futur de tots estiga unit sabent donar i prendre. Es un pragmatisme intel.ligible si ets democràtic i creus que en el futur la resposta d’aquests països serà positiva , el millor que pots fer es avançar-te a possibles reivindicacions polítiques. El que han fet els governadors imperials es estabilitzar aquests països durant 150 anys. Una política controlada cercant únicament que no passara com li passà al imperi espanyol que deixà els seus països en mans de la barbàrie.Puix aquesta politica es la que ha evitat el desordre i la pobresa d’aquestes repúbliques que han prosperat a l’ombra de l’imperi occità .

                     El 1905 es decretà la colonització de Sud-Àfrica ( convertida en territori occità-estat mundial , això significa que no pot independitzar-se dels EE.UU d’Occitània-Estat Mundial. Aquesta mesura portà a la guerra dels boers. ) els drets dels negres no es reconegueren fins que Nelson Mandela acceptà la sobirania occitana sobre Sud-Àfrica. L’aparheid  fou en realitat una limitació de poder democràtic fins l’acceptació per part de tots els ciutadans africans que eren ciutadans occitans en 1991. Zaire fou colonitzat i no aconseguí l’independència fins el 1 de gener de 1999 després de firmar que les terres colonitzades pels occitans no serien expropiades. El mateix ocorregué amb Rhodèsia on hi hagué una aparheid occità fins 1999 amb un acord entre blancs occitans i negres rhodesians.

                   L’estat catalano-aragonès es agressiu i ambiciós per això accepte la conquesta de l’Àsia central. L’estat catalano-aragonès en lloc d’invertir en guerres com la guerra de Crimea , inverteix en noves terres a colonitzar. Les despeses principal de l’exèrcit catalano-aragonès estan destinades a la seua modernització tan de tècniques de combat com de nou armament. L’exèrcit te la missió de cercar noves terres per a conquerir per això envia investigadors per tot arreu amb la finalitat de tenir la millor informació sobre el món. El coneixement de les terres de l’Àsia central venen  des de l’època de Jaume I , que tenia relacions esotèriques i polítiques amb els Kan Mongols per la seua missió com a princep de la cristiandat per conquerir les terres d’Israel ( un avantatge de no pertànyer al domini de l’esglèsia catòlica o vaticana es que Occitània no està sotmesa a  l’antisemitisme vaticà. Els jueus catalano-aragonesos son ciutadans occitans lliures amb l’única limitació que no poden ser banquers ni practicar la usura. La resta d’obligacions son les mateixes que altri ciutadà occità. Són els primers ciutadans a ser cridats en la colonització per anar creant les ciutats . Tenen dret a una mansió, terres per edificar i finançament estatal per muntar un negoci. A Occitània estan prohibits els banquers i usurers jueus. Qualsevol jueu pot reclamar la ciutadania occitana).

            Ciutadans occitans son els catalans, aragonesos, aquitans, navarresos, sicilians, Napolitans, grecs, albanesos, zulus, boers, kazaks, jueus catalano-aragonesos. La consciència nacional occitana es planetària. Existeix el parlament estat mundial que elegeix el Gran Canciller catalano-aragonès. Els EE.UU. d’Occitània funcionen com un estat confederal. Cada País te un president de la Generalitat i es divideix entre americans ( Des de riu Brau fins Alaska), Australia, Europeus, Africans i asiàtics ( Kazastan).

Vista general